Laura Bonet Torres, estudiant de Biotecnologia: «No s’ha de tenir por de la incertesa, ja que pot ser que et faci més feliç del que esperaves»
Prega que a Bonet, estudiant de Biotecnologia, no li toqui el ‘quesito’ verd al Trivial mentre juga amb tú. Girona comença a ser una cosa del passat. Austràlia és el futur. Ser feliç, el seu obligat present.
Laura Bonet Torres (Eivissa, 2003) és una estudiant de Biotecnologia a la Universitat de Girona i està a punt d’iniciar el quart i últim any de carrera. La seva carrera és difícil d’explicar (diu ella), tant és així que invoca a la sàvia Wikipedia, aclarint que és «una àmplia branca interdisciplinària de les ciències biològiques que consisteix en tota aplicació tecnològica que utilitzi sistemes biològics i organismes vius o els seus derivats per a la creació o modificació de productes o processos per a usos específics». Confessa que li ha obert moltes portes, però la seva veritable passió és la investigació: «Encara no estic segura de si m’agradaria més anar cap a la branca de salut, investigant diagnòstics i tractaments de malalties humanes i animals, o cap a la investigació dels mars i oceans». Així i tot, apunta el seu interès en la diversitat biològica dels oceans.
Relacionadas
Una jove universitària a Girona
Bonet destaca la seva experiència a Girona com una etapa molt enriquidora tant a escala personal com acadèmica: «El meu dia a dia té una mica de tot el que implica una vida universitària», explica. La seva rutina inclou no només l’estudi i les pràctiques obligatòries, sinó també activitats socials i esportives en les que «també es pot incloure sortir de festa, òbviament [venint d’Eivissa és impossible no fer-ho], com estar amb els meus amics i anar al gimnàs. També he estat treballant a la vegada que estudiava», relata Bonet.
Un dels records més especials per a l’eivissenca és la seva experiència en una residència universitària durant el primer any. Recomana «no saltar-se-la»: «Ha sigut una de les meves millors decisions», afirma. Aquesta experiència li va permetre conèixer gent d’arreu d’Espanya i crear els vincles que encara manté. A més, recorda amb afecte les quintades, que defineix com «un moment bastant divertit de recordar». Per altra banda, troba moltes diferències entre viure a Eivissa i a Girona, ja que «viure en la Península o viure en una illa són dues coses totalment diferents», explica. Destaca l’ambient universitari de Girona i troba a faltar la proximitat de les platges. Malgrat aquesta distància, mai deixarà d’estar enamorada d’aquesta illa, però al mateix temps vol «sortir d’ella i experimentar tot el que pugui».
Sobre l’ús de la llengua catalana no dubta a afirmar que és omnipresent a Girona. «En tot Girona es parla català. Els meus amics són de diferents llocs d’Espanya, i per això estic acostumada a parlar en castellà, però amb la resta parlo català», explica Bonet.
L’eivissenca té diversos llocs preferits a Girona, però destaca especialment el centre de la ciutat perquè li sembla «molt acollidor»: «No sé com explicar-ho, però és com que et donen ganes de viure allí i em sembla un lloc molt bonic», comenta. També recomana la muralla, des d’on es pot gaudir de vistes increïbles de la ciutat.
A les portes de tancar una etapa, Bonet també pensa en el futur. I té molt clar que vol continuar estudiant, però ara fora d’Espanya: «M’agradaria un lloc com Austràlia», subratlla, veient més possibilitats d’aprofitar la seva carrera fora del país. No oblida que en tot moment ha de perseguir la felicitat, que per a ella és «sentir-se a gust amb un mateix, envoltada de la gent adequada i prenent les decisions correctes», reflexiona.
La felicitat és sentir-se a gust amb un mateix i prendre les decisions correctes
Finalment, Bonet destaca haver acabat a Girona, tot i no ser la seva primera opció. No es penedeix de la seva decisió i, a més, llança un missatge als que creuen que tot en aquesta vida està ja fet: «Mai s’ha de tenir por de la incertesa, ja que potser et faci més feliç del que esperaves», conclou amb certesa.
Temas
Más en Idò
-
Aquests són els relats guanyadors del segon Concurs Literari d'Idò!
-
Aïda Miró, pintora muralista al Bronx: «La meva missió com a dona i artista és usar l’art com a eina»
-
3 «feyts» d’Eivissa que no creuràs que són certs amb "Eivissa Feyts"
-
Miguel Àngel Bautista, l'eivissenc a San Francisco: «Treballar dins Apple va ser una coincidència»