Miguel Àngel Bautista, l'eivissenc a San Francisco: «Treballar dins Apple va ser una coincidència»

Miguel Àngel Bautista Martín (Eivissa, 1988) és un destacat investigador en intel·ligència artificial que actualment treballa al Machine Learning Research Group d’Apple, a Silicon Valley, a la badia de San Francisco (Califòrnia). Amb tan sols trenta-sis anys, Bautista ha recorregut un impressionant camí acadèmic i professional: després d’obtenir el seu doctorat en Matemàtiques i Intel·ligència Artificial a la Universitat de Barcelona el 2015, va passar alguns mesos a la Universitat Carnegie Mellon a Pittsburgh (Pennsilvània) i va continuar la seva formació amb un postdoctorat a Alemanya, desenvolupant el tema central de la seva tesi doctoral.

Bautista es troba a l’avantguarda de la intel·ligència artificial, liderant un equip d’investigadors a Apple: «Sense entrar en molts detalls tècnics, la meva feina es centra en desenvolupar models generatius. Dirigeixo un equip d’investigadors i ens enfoquem en desenvolupar un model unificat que pugui aprendre a generar tota mena de dades, des d’imatges fins a gràfics que representen estructures moleculars en 3D», explica Bautista. La seva tasca diària inclou l’ús de probabilitat, estadística, àlgebra lineal i equacions diferencials en espais de molt alta dimensionalitat.

El seu dia a dia és la combinació de treball dur amb temps de desconnexió: «És relativament normal. Acostuma a començar despertant-me al voltant de les 7:30 h del matí. Tinc la meva rutina de dutxa i cafè just després de llevar-me. Més tard agafo la bici per anar a l’oficina, ja que la tinc a deu minuts al downtown de San Francisco», explica. La seva jornada laboral comença a les 8:30 h, amb diverses hores de reunions al matí i cap a les dotze para per dinar «per després continuar fins a les 5 de la tarda». Conclosa la jornada laboral, Bautista dedica temps a activitats com la boxa i ballar salsa abans de tornar a casa per sopar i relaxar-se amb la seva parella.

«La gent dels Estats Units es deixa portar per les passions i creu que tot és possible si treballes dur»

Per a l’investigador eivissenc, els Estats Units té certes similituds amb Espanya, però també crea altres obstacles: «La gran diferència és estar lluny de la família i els amics. És una de les coses que et poden impactar més si no hi estàs acostumat». Allà aprecia el clima i el «menjar mediterrani» de Califòrnia, destacant especialment l’abundància de parcs naturals: «Una de les coses que més m’agrada de viure a Califòrnia és tenir molts parcs naturals a prop». A nivell social, destaca la mentalitat emprenedora de Silicon Valley: «La gent aquí es deixa portar molt per les seves passions i creu que tot és possible si treballes dur», assegura.

El camí de Bautista a Silicon Valley és d’aquelles històries que mai un no creuria: «El procés d’arribar als Estats Units va ser gairebé una coincidència», recorda amb un somriure. Durant el seu postdoctorat a Alemanya, va presentar un treball en una conferència on el seu actual cap a Apple, que estava present, es va interessar per la seva investigació. «Em va fer algunes preguntes i vam estar xerrant una estona. Després, i com solen dir els americans, long story short. Sis mesos després estava treballant a Apple».

Una de les coses que més valora de viure i treballar als Estats Units és la llibertat d’investigació i la compensació econòmica: «Valoro molt la llibertat d’investigació a la feina. Sempre he cregut que perseguir la teva pròpia curiositat és la millor manera de progressar com a investigador». De cara al futur, contempla tornar més a prop d’Eivissa, però reconeix les limitacions per seguir realitzant investigacions d’alt nivell a Espanya. 

«Si algú fa deu anys m’hagués dit tot el que m’esperava, m’hauria costat creure-ho»

Tot i estar lluny, Bautista sempre porta tatuat Eivissa al cor: «Intento visitar l’illa tres o quatre vegades a l’any». A part de la família i els amics, enyora el mar Mediterrani. «L’oceà Pacífic està una mica fred per al meu gust», riu.

Mirant enrere, Miguel Ángel recorda una entrevista que va fer en aquest mateix diari el 2010 després de guanyar un premi al millor projecte de final de carrera en IA a Catalunya. Segurament, ni la pròpia inteligència artificial amb la qual ara treballa ho hagués pogut endevinar: «Si algú m’hagués dit aleshores el que m’esperava la següent dècada, m’hauria costat creure-ho».