Tota vestidade blanc

Com un inici tímid de primavera -bé, cal no exagerar la cosa, es destacaria una mica de vermell impregnant el vestuari- Cristina Martín surt a escena tota vestida de blanc en l’evocació d’aquella tradicional cançó catalana que un temps el cantant Toni Joan Serra, aquí, a casa nostra, popularitzà al durar de vàries temporades. La dama en qüestió, ara tal volta una mica oblidada, entrava en escena vestida de blanc. Ara que corren temps de naufragis i turbulències -totes dolentes, totes amargues però que tenen solució- quan a l’hora del vestir es premia l’espectacle i la nota d’escàndol sota un signe falsament barroc -però no- el traç senzill i a l’hora efectiu, de qualitat destaca sobre qualsevol altra moda o tendència. I així és aquesta al·lota madrilenya que parla un català perfecte. Des de que la vaig conéixer, fa anys, massa, ella és així. I el detall marca la diferència. Això són coses que passen i no és necessari donar-li més voltes. De totes formes, ja s’ha escrit en línies anteriors, el principal motiu d’aquestes ratlles, són escrites per considerar i felicitar a la guanyadora del premi 8M «Este premio también es una manera de reivindicar y dar las gracias al sector al que pertenece la premiada. Diario de Ibiza ayuda a la lucha feminista de una forma transversal y su directora es una persona muy inspiradora. Le gusta estar al otro lado de la noticia y por eso es un honor que haya aceptado el premio...», en paraules escrites per l’Associació de Dones Progressistes al moment de lliurar-li el premi a tota una tasca professional de qualitat i sovint de coratge. Premiar, recordar una persona dedicada al periodisme en l’actualitat té la seva consideració i coratge també. Avui per avui, hi ha tres professions o vocacions un temps de prestigi valorades per la societat d’aquells dies; professors, polítics i periodistes, professions sinó caiguts en desgràcia quasi quasi. D’aquell prestigi i, per què no?, glamour directament al fang i per motius que ara, quina paradoxa, per dir-ho en temps suaus, no intentaré explicar. De la revolució d’Octubre a les plataformes digitals. Però aquesta i no altra és la realitat. Avui un Watergate és impossible. Directora, tota vestida de blanc, molts anys i bons.

Suscríbete para seguir leyendo