Ortega Cano a Cala d’Hort

No vull donar idees i a més Ortega Cano ja s’ha retirat, de manera que la possibilitat que organitzi una cursa de braus a la costa, amb vistes a es Vedrà, deu ser molt baixa. Tot i que s’ha de reconèixer que una cursa de braus allà, entre les savines, amb la possibilitat que el bou envestís la gentada i en fes anar uns quants penyes avall donaria un punt d’adrenalina i «true experience» que segur que seria un gran èxit de públic. Però no. Em referia a Ortega Cano, perquè la situació del mirador de Cala d’Hort des de fa uns anys em recorda una frase famosa del torero, fa uns anys a un aeroport quan va dir a uns periodistes que l’esperaven a ell i Rocio Jurado: «Sois unos destructores. ¿Pero es que aquí no hay una policía?». Tenc un conegut que l’imita molt bé i sempre ens fa riure.

La temporada passada la notícia cada dia de tot l’estiu era el col·lapse de cotxes i de persones per anar a veure la posta de sol dalt aquell tros de costa. Tot això amb el risc d’accidents de trànsit i d’accidents, mortals o greus de persones estimbades pels cingles. I no ho oblidem tot això en un espai protegit, un parc natural amb uns valors naturals que s’ha de protegir. Les autoritat diuen que no tenen capacitat i efectius per regular l’afluència de gent en temporada a aquesta mena de punts focals del disbarat. Seria interesant saber com és que dies passats hi havia disponibilitat de guàrdia civil per identificar i retirar les pancartes dels manifestants as Caló des Moró a Mallorca, però no per regular la posta de sol de Cala d’Hort.

Enguany el col·lapse a Cala d’Hort deu ser el mateix, però la novetat és que fa uns dies hi va haver una festa, convocada per les xarxes socials per un DJ més o menys famós que ha convocat els seus seguidors allà a ballar i perjudicar-se. Com a l’escena de Casablanca –«oh, aquí es fuma»- ara tothom s’esquinça les vestidures. Fa gràcia en particular que s’hagi escandalitzat l’associació empresarial Ocio de Ibiza. I fa gràcia, perquè potser més que queixar-se, podrien no tornar a contractar aquest DJ en els seus establiments. Això seria una queixa efectiva i a més serviria d’avís per a navegants.

La festa aquesta lliga una mica amb la rave de fa uns anys a la zona de les Platges de Compte, on la guàrdia civil amb reforç de forces antidisturbis vingudes de la Península van desallotjar una festa. De fet, a Europa hi ha una indústria de les raves, amb milers de persones que es coordinen per fer festes a espais naturals, pobles abandonats o antigues instal·lacions industrials en desús. Algunes vegades amb violència. Sempre amb afectacions importants a la tranquil·litat de les poblacions. Fa uns anys va ser molt famosa una rave a Llinars del Vallès els primers dies de 2021. No és l’última.

No record qui exactament explica a Balearic que organitzaven raves a sa Conillera i hi portaven centenars persones per l’article 29. Balearic, publicat fa uns anys és un llibre que serveix no només per conèixer, de la veu dels seus protagonistes, la creació i evolució de l’estil musical nascut als clubs d’Ibiza a finals del segle passat, sinó per veure com el model d’oci ara tan famós a tot el món es va desenvolupar al marge de la llei i l’odre, íntimament lligat al tràfic de drogues i estupefaents a gran escala i amb poc respecte per la legalitat. Està escrit, està publicat i val la pena llegir-ho per no perdre perspectiva d’on venim. Alguns diuen màgia i connexió tel·lúrica amb l’univers al que senzillament és venir a Ibiza a fer el que et doni la gana, on et doni la gana i com et doni la gana. Coses que no podrien fer al seu lloc d’origen, no perquè tingui les connexions tel·lúriques més dolentes sinó perquè anirien a mà que la policia interferís amb la teva activitat.

En canvi a Ibiza la sensació és de descontrol i cada vegada de més descontrol. Embarcacions. Transit, Remor. Drogues, Neteja. Seguretat ciutadana. Invasió de l’espai públic. Urbanisme. Etc. En tots els àmbits. Tothom ho sap. Tothom ho veu. Tothom ho diu. Però ningú fa res. A més, no actuar davant coses òbvies, irregularitats, infraccions, delictes, etc. implica que es trenca la simetria i la confiança bàsica dels ciutadans i les institucions. Perquè algú ha de complir la llei 27, si tothom es passa pel folre la llei 24, la norma 25 i l’ordenança 26?

Fa quinze dies parlant de Taxi Driver em vaig referir a la Nova York decadent dels anys 70. L’artífex del canvi de la ciutat va ser Rudy Giuliani, primer els anys 80 com el Fiscal Federal que va processar els dirigents de les màfies i després, del 94 al 2001, com a alcalde, canviant les polítiques de seguretat. Si, és el mateix Giuliani que el Col·legi d’Advocats de Nova York acaba d’expulsar per estar molt implicat en el cop d’estat fallit de Trump de qui és un dels advocats. La vida dona moltes voltes.

Ibiza necessita una reforma a fons de l’ordre públic. És urgent. Qui serà el Giuliani eivissenc? Fins a quan, a Ibiza haurem de fer com Ortega Cano i exclamar «Destructors! És que No hi cap policia per aquí?»

Suscríbete para seguir leyendo