Diumenge a urgències

Circumstàncies imprevistes i lleugeres, un esquinç provocat per un esglaó urbà, el poeta emèrit per la gràcia de Déu i repartidor de pizzes a domicili va passar el diumenge, podríem dir la tarda, llarguíssima tarda, a un lloc poc recomanable si es tracta de passar unes hores alegres, un cap de setmana de dedicat i en exclusiva al oci i tal vegada a l’amor si es reuneixen és clar les condicions objectives que no sempre... A canvi no és mínimament acceptable deixar passar lentament les hores del dia a l’anomenat departament, o així, d’Urgències de Can Misses. I no és mínimament acceptable, el lloc no és pas una discoteca, una terrassa on es consumeixen gelats a dojo ni un bareto de cerveses, gintònics amb simpàtiques cambreres al servei del client. No. Res d’això, Urgències, un espai molt ben estructurat, és per altra mena d’activitats humanes. A Urgències et curen a l’snack-bar és possible conèixer a la dona, a l’home de la teva vida

que et pot fer feliç la resta dels teus dies. Però les adversitats de la vida quotidiana dicten sentències. A un escenari no de plaer -el sexe n’està prohibit- va transcórrer el temps mentre un dubte mica hamletiana em consumia, ¿era una ruptura de l’os o un simple esquinç d’inferiors conseqüències? I fins no va arribar els resultats de la radiografia una mena d’intranquil·litat i dessassogeg s’instal·là al centre neuràlgic del cor que ja sap el lector és un caçador solitari encara que aquesta és una altra història que avui no contaré. Mentre no tenia altra solució que dedicar-me a la lectura. El meu amic -bon amic però del Reial Madrid- que em va fer de taxista la seva alternativa a l’espera de resultats mèdic fou les més de dos mil pàgines de ‘En busca del tiempo perdido’, més de dos mil pàgines, humilíssim servidor de tots vostès les obres completes de James Joyce. Final feliç, ja puc tornar al ‘Pachá’. I Mariano Rajoy també.

Suscríbete para seguir leyendo