Mil·lenaris en lloc de milionaris

Si el president del Parlament assegura pomposament que Catalunya és una nació mil·lenària, deu ser veritat, que per a presidir aquesta institució no es col·loca a un papanates que no sap ni el que diu. És a dir, que com a mínim l’any 1024 -per postres va ser de traspàs, sens dubte un senyal dels déus- ja menjàvem pa amb tomàquet i ens emmurriàvem si el repartidor, quasi segur un jueu o un àrab nouvingut, no ens parlava en català en portar-nos la pizza a casa.

Ser part d’una nació mil·lenària permet mirar per sobre de l’espatlla a la resta del món. En altres llocs són més rics que nosaltres, més civilitzats, més educats, més cultes, més solidaris, força menys provincians i molt menys imbècils, però nosaltres som més vells, no em diguin que no és per a estar-ne orgullosos. Això ho compensa tot. Jo, per exemple, quan m’assabento que aquest estiu hauran de tancar quiròfans i altres serveis essencials per falta de pressupost, però que hi ha a Catalunya 400 alts càrrecs que cobren més que el president del govern espanyol i que tenim ambaixadetes fins i tot a Burkina Faso, primer m’enfado, però quan em repeteixo tres vegades seguides en veu baixa "som un país mil·lenari", em passa. Provin-ho vostès si tenen la desgràcia de caure malalts aquest estiu i no aconsegueixen cita per al metge o si fa mesos que estan en llista d’espera per a operar-se cataractes: "som un país mil·lenari". Veuran com se sentiran millor, més tranquils, orgullosos de ser catalans. Hi ha països milionaris en diners, hi ha països milionaris en cultura, n’hi ha milionaris socialment, i després estem nosaltres, que no som milionaris en res i hem de conformar-nos de ser mil·lenaris, com si d’això es mengés.

El president del Parlament té tota la raó, que ningú se’n rigui d’ell, el que passa és que no el vam interpretar bé. El que va voler dir és que gràcies als nostres dirigents -ell mateix entre ells-, d’aquí a poc temps gaudirem exactament dels mateixos serveis i qualitat de vida que tenien els qui vivien aquí fa mil anys. O dos mil.

Suscríbete para seguir leyendo