Avui és un d’aquells dies que les persones demòcrates de pensament i acció marcarem en negre perquè la Llei de Memòria i Reconeixement Democràtics de les Illes Balears acaba de ser derogada per la majoria de dretes al Parlament.
Ho han fet possible els vots de Vox impulsor de la derogació, i del PP, que ha set la mà executora. El diputat i president del Consell de Formentera, el Sr. Córdoba, que finalment s’ha abstingut, no ha gosat votar en contra de les polítiques del partit que l’ha injuriat per mesos, i encara ara, facilitant un nou retrocés en drets pel conjunt de la ciutadania de les illes.
El debat entre les forces parlamentàries ha set intens i encès, mentre les entitats de memòria protestaven a les portes del Parlament i la seu veïna del PP balear des de mig matí, sota la consigna «Sense memòria no hi ha democràcia», i amb la frustració de presenciar un acte que en essència és un insult a les víctimes i les famílies de víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Però també és un insult a la majoria de ciutadans i ciutadanes que sabem quant d’important és defensar i protegir els drets humans i mantenir la memòria perquè els episodis més aberrants de la història no es puguin repetir.
Mentrestant, la presidenta Prohens no fa ni un any que és al Consolat i ja ha demostrat que per mantenir-s’hi tot hi val. Fins i tot si això implica manyegar i retorçar l’Estatut d’Autonomia que ella té el deure d’obeir i defensar de manera escrupolosa.
No oblidem que l’Estatut reconeix els drets de justícia i reparació per a les víctimes perquè subjecta l’Administració de la Comunitat Autònoma al compliment de les disposicions dels instruments internacionals de protecció dels drets humans, en particular a la Declaració de Drets Humans. Però també a la Convenció Europea de Drets de l’Home i Llibertats Fonamentals i a la Carta Social Europea.
Segons els postulats de la ultradreta, que avui també són els del PP, la reconciliació s’assoleix amb silenci i desmemòria. Neguen el valor científic i rigorós de la historiografia, que, segons ells, el que fa és descriure una realitat pretèrita fonamentada en les interpretacions «interessades i apassionades» dels historiadors i historiadores.
El dia que aprovàrem la llei que tot just acaba de derogar-se, el Partit Popular ja era contrari a la memòria democràtica, però tot i així va presentar més de cent esmenes en el transcurs de la seva tramitació. Una part molt important foren acceptades i integrades en el text que s’aprovà el 2018.
El meu missatge és clar, Sra. Presidenta, vostè està legitimada per governar, però no per retallar drets fonamentals, i per això confiï que aquesta derogació tendrà una resposta contundent i que el Tribunal Constitucional acabarà suspenent-la ben igual que ha succeït en el cas d’Aragó.
Per últim, don les gràcies a les Entitats de Memòria Democràtica, als docents i als investigadors, als professionals i les famílies de les víctimes que treballen de manera incansable des de fa anys per la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició.
Sílvia Tur és exdipudatada per Formentera en el Parlament Balear