Llegeix els relats guanyadors del Concurs Literari d'Idò!

Ja s'han fet públics els microrrelats guanyadors de la primera edició del Concurs Literari d'Idò. Les dues afortunades, una de cada categoria, han guanyat un lot d'entrades de cinema i un viatge amb Baleària, respectivament. Des d'Idò agraïm de tot cor a tots els participants la seva implicació i els desitgem molta sort en els pròxims lliuraments del certamen, que arribaran molt aviat.

Categoria A

Nom: Ana Vazquez

Lloc: Eivissa

Edad: 13 anys (1r ESO)

Les orelletes d’en Manel i na Joana

Fa poc, dos nens molt diferents descobriren que fer-se amic de la primera persona que veus al parc pot arribar a ser una persona molt important per a tu. Així és com es van conèixer na Joana i en Manel, i així és com continua la seva història.

- Carai Manel! Si ho hagués sabut no sé jo si m'hauria fet amiga teva - deia na Joana, que no es deixava de sorprendre amb la de coses que no sabia el seu nou amic.

- Com és que no saps fer orelletes eivissenques? - en Manel només va negar amb el cap, ell no era molt xerrador, però na Joana parlava per tots dos.

- Bé, idò anirem a ca meva a fer-ne unes quantes.

- Tu mesura els ingredients - va ordenar na Joana a en Manel.

- Quin caramull de sucre, tres mil grams! - va exclamar de sobte en Manel.

- Tu ets llosco o que, posa tres-cents!

Una vegada van acabar de fer-les, es van menjar totes les orelletes i en Manel va arribar a la conclusió que hauria de portar ulleres, i que li faria a na Joana totes les orelletes del món perquè estigués calladeta.

Categoria B

Nom: Edith Escandell Planells

Lloc: Santa Eulària des Riu, Eivissa

Edad: 24 anys

Cinquantè aniversari d’un amor d’or

Ben d’hora, el teu caminar es convertí en passetes. Petites passes que prompte van ser adornades amb el vol d'uns refacos que anaven i venien, seguint el compàs de flaüta i tambor. Al ritme d'una llarga, unes atlètiques cames et seguiren, i a poc a poc, es va anar dibuixant el vostre amor, en forma de vuit tombat - infinit -, baix un Sol lluent que inundava la plaça, davant un caramull de gent que seria testimoni de la vostra complicitat.

Entre carrerons, passejàreu el vostre amor en Mobylette sense rumb, seguint únicament aquell camí que us permetés estar junts. I enfront de cada caiguda, una lliçó; qui estima sent un equip, guanya encara que perdi. Un viatge que finalitzà i començà el 16 de març de 1974, jurant el vostre amor a l'Església de Jesús. La celebració d’aquesta unió despertà un tiberi compartit per assaborir junts cada moment, i amb una generosa taula, família i amics gaudiren d’un especial dinar festiu.

Des de llavors ençà, estimant-vos com s’estimava abans; sense tenir massa i tenint-t’ho tot, sense por de quedar llosco per un amor que et dóna la vida, i les ganes de viure-la per ser compartida.