El ‘Rafael Verdera’ torna a Eivissa

El document més antic que es conserva d’aquest vaixell és la patent de navegació que data del 23 de novembre de 1891, És signada per la reina regent Maria Cristina d’Habsburg, en nom del rei Alfons XIII, que era menor d’edat. L’armador era Josep Ferrer Pujol i el vaixell estava aparellat de místic (embarcació amb tres o dos arbres amb veles llatines i dos flocs a proa) i tenia el nom de ‘Veloz’. La patent, que la va donar a conèixer Antoni Costa Ramon, diu que el ‘Veloz’ tenia 16,15 metres d’eslora, 5,9 de mànega i 1,15 de puntal i que podia navegar per tots els mars i ports del Globus. Pel llibre de Margarita Riera Costa, sabem que el propietari era Joan Pujol Mariner i durant un temps en fou també el patró. Des de 1857 era patronejat per Francesc Pujol Palmer, tenia quasi seixanta anys d’edat. Fou substituït per Joan Guasch Garcia.

No se sap molt bé la data, però posteriorment fou aparella de balandra i se li canvià el nom pel de ‘Maria’. Pere Vilàs diu que fou construït a la drassana de Vila (segurament era una de les moltes reformes que ha patit al llarg de la seua llarga existència). Els mestres d’aixa foren els Cadirers; tenia un desplaçament d’unes 40 tones i els armadors eren Miquel Tuells i el metge Riera Pujol, Pujolet.

En el llunyà març de 1944, el sempre admirat Antoni Costa Ramon, en un article sobre la construcció naval eivissenca, publicat a la revista Eivissa, deia que la balandra ‘Rafael Verdera’ tenia ja 102 anys d’antiguitat; el considerava el degà de la marina mercant balear, segons ho acreditava la llista oficial de vaixells de 1932. El qualificava d’un magnífic exemplar del bon fer dels mestres d’aixa eivissencs, en l’època de major esplendor, que situa entre 1768 i 1859.

La família Verdera

La família Verdera ha destacat des de molt antic com a bons mestres d’aixa, que evolucionaren cap a armadors i homes de negoci. Una altra branca de la mateixa família han sobresortit en el món de la impremta i dels negocis turístics.

Des de molt antic trobam mestres d’aixa en la família Verdera, el primer que es coneix és Joan Verdera Ferragut, nascut a començament del segle XIX; dos germans seus també excel·liren en aquest treball. Els tres fills de Joan: Lleó, Manuel i Eusebi Verdera Sastre també tengueren aquest ofici. Eusebi abandonà l’aixa i aviat passà a ser un destacat comerciant de la ciutat d’Eivissa; morí sense fills el 1925. Lleó Verdera també amplià els seus negocis i passà a ser un destacat navilier; casat amb Catalina Ferrer Torres, va tenir tres fills: Dolors, Manuel i Rafel; la primera i el darrer moriren fadrins. Manuel Verdera Ferrer, casat amb Carme Tuells Riquer, va tenir tres fills: Eveli, Dolors i Miquel. Recordem aquestos llinatges per veure la relació que sempre tengueren les famílies Verdera i Tuells en la propietat del ‘Rafael Verdera’.

Els germans Manuel i Rafel Verdera Ferrer també eren nebots polítics del capità de la marina mercant Joan Torres Sánchez, que va morir l’agost de 1928 a Lisboa, al comandament de la goleta de matrícula eivissenca ‘Pepita’. Durant el viatge d’Eivissa a Vigo transportant carrasca de pi, a l’altura de la capital de Portugal es va trobar indisposat i feren una arribada forçosa, però no va poder salvar-se.

El naufragi de 1916 del llaüt ‘Maria’

No se sap molt bé el moment que el primitiu ‘Veloz’ canvià de nom, però sabem que el 6 de juny de 1916 el llaüt ‘Maria’ va patir un seriós accident, aquella nit, cap a mitjanit i a dues milles de Tagomago, el vapor correu ‘Isleño’ de la companyia Isleña Marítima, que havia sortit del port d’Eivissa, va abordar el llaüt ‘Maria’, que duia un rumb oposat, anava de Palma a Eivissa. En aquells moments el ‘Maria’ era propietat del metge Joan Riera Pujol, Pujolet, i de l’advocat Andreu Tuells i era consignat pel comerciant i banquer Antoni Pineda. La tripulació era formada pel patró Salvador Tur Matutes, el contramestre Gaietà Pascual i els mariners Joan Torres Bonet, Feler, Joan Serra Serra i Josep Marí Colomar, Lluc. Els cinc foren rescatats per l’Isleño’ i portats al port de Palma sans i estalvis. Des d’allà es telegrafià a Eivissa donant notícia del fet i que els tripulants s’havien salvat. Cal apuntar el carregament per veure el comerç d’aquells anys. D’Eivissa exportava els productes del camp eivissenc i a la tornada duia un carregament divers, segons les necessitats del moment. En aquell viatge duia mil teules, dues tones de ciment, ferros i maquinària per a un molí de Sant Antoni, vint caixes de petroli, una tona de carbó per a la Fonda la Marina i material divers per al comerciant Abel Matutes.

Com en tot accident marítim, les versions foren molt controvertides, el capità de l’Isleño’ manifestà que el ‘Maria’ no portava els llums reglamentaris. El patró Salvador Tur manifestà que portava els dos llums obligatoris i en els lloc deguts; que s’havien encès a les set i mitja de la tarda. Quan va veure que l’abordatge era imminent, varen intentar maniobrar, cosa que no varen poder efectuar de manera decidida per manca de vent. Salvador Tur afirmà que en el moment posterior a l’envestida, va fer notar a crits que la llum de popa encara continuava encesa. També afirmaren que, quan veren que el vapor se’ls tirava a sobre, amb un martell colpejaren l’àncora amb l’objecte que amb la remor, canviassin de rumb. Un dels mariners que no sabia nedar es diu que es salvà perquè dormia dins del bot salvavides. Algunes cròniques diuen que el llaüt s’esfondrà, però sembla que es pogué salvar.

El nom de ‘Rafael Verdera’

El març de 1930 se li instal·là un motor que li permetia obtenir una velocitat d’entre 5 i 6 nus. El propietari tenia la intenció de canviar-li el nom i iniciar la línia de cabotatge entre Eivissa i Palma; es parlava d’una freqüència setmanal. A partir d’aquell monent ja portarà la categoria de motoveler. El gener de 1932 ja portava el nou nom de ‘Rafel Verdera’. El març de 1933 el patró era Josep Riera. El novembre d’aquell any el patró era F. Nadal.

El matrimoni format per Lleó Verdera i Catalina Ferrer Torres va tenir dos fills, Manuel (1893) i Rafel (1895), a més d’una filla, Dolors. Lleó va morir el 1925.

Rafael era un brillant llicenciat en Dret que havia obtingut el premi extraordinari de la llicenciatura i tot seguit guanyà les oposicions a registrador de la propietat i havia obtingut la primera destinació a Albocàsser, comarca de l’Alt Mestrat (Castelló). Havia aprovat les oposicions el desembre de 1923.

El febrer de 1931 es trobava a Eivissa gaudint d’un període vacacional i, juntament amb tres amics més, va patir un tràgic accident d’automòbil a la sortida de Santa Eulària. El cotxe era conduït per l’empresari de cinematògraf Àngel Serra Guasch i en l’accident moriren tres ocupants del vehicle, entre ells Rafel, que tenia 35 anys i era el més jove de tots. El conductor va resultar il·lès. Els amics acudien a Santa Eulària a celebrar un àpat. De tornada a Vila, i passat el pont del Riu, vora els pins d’en Marge, el vehicle de Serra, un Essex 1929, va sortir de la carretera, donà algunes voltes de campana i quedà dins el riu amb les rodes a l’aire i les llums enceses. Àngel Serra sortí il·lès i a la carrera tornà a Santa Eulària a demanar ajuda. Precisament es trobà amb Pere Matutes, amb el cotxe del qual s’havien creuat en el pont. Molts acudiren a socórrer els accidentats, però tot fou en va, els altres tres ocupants ja eren morts: l’advocat Andreu Tuells Pujol, l’hisendat Joan Escandell Tur i Rafel Verdera Ferrer.

En memòria del jove Rafel, la família decidí que un vaixell de la naviliera portàs el seu nom. El ‘Veloz’, construït el 1841 i que havia comandat el seu oncle Eusebi, a començament dels anys trenta fou aparellat de balandra, ja duia el nom de ‘Maria’.

Ja amb el motor instal·lat i amb altres reformes, el 1932 passà a anomenar-se ‘Rafael Verdera’. La naviliera familiar va passar a ser comandada per Manuel, es dedicà des de molt jove als negocis familiars, encara que durant anys els alternà amb l’ocupació d’oficial de telègrafs, plaça que guanyà per oposició el 1913. El 1921 es casà amb Carme Tuells Riquer (morta el 1955), descendent d’una família amb notables mariners entre els seus membres.

En 1930 se li instal·là un motor que le permetia obtenir una velocitat d'entre 5 i 6 nus

El matrimoni va tenir tres fills: Eveli (1923), Dolors (1925) i Miquel (1928). Manuel Verdera fou director de la fàbrica d’alcohol desnaturalitzat que s’aixecà al començament de la carretera de Sant Josep, que començà a funcionar amb l’adveniment de la II República; membre fundador de la Banda Municipal de Música (un popular pasdoble que formava part del repertori d’aquesta banda és dedicat a «Manuel Verdera»). President del consell local de Primera Ensenyança (1931), president d’Ebusus (1943). Delegat de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de les Balears (1960), etc.

En els primers anys de la Guerra Civil, el ‘Rafael Verdera’ era dels pocs vaixells que continuava navegant, solia fer la carrera amb Mallorca, duent els subministraments necessaris per a una illa que passava escassetat d’aliments i de combustible. Durant molts anys continuà fent aquesta ruta, que alternava amb alguns viatges a Alger, Marsella, Nàpols, València i Barcelona.

Xico Castelló Ferrer apunta que l’any 1951 se li va fer una gran reparació a Eivissa i se li canvià la popa d’aleró per una popa de mirall, cosa que li dona forma de pailebot. El 1957 se li posà un motor més potent de dos cilindres de 60 HP. Però per la gent de la mar continuava coneixent-se com ‘sa Balandreta’, en record dels seus orígens.

El 1972 el motoveler passà a la naviliera Marítima de Formentera, de capital netament formenterer, que ja tenia vaixells emblemàtics com la ‘Joven Dolores’, l’Illa de Formentera’ i el vaixell de càrrega ‘Río Mandeo’. Juntament amb aquest últim, es dedicà al transport de càrrega general entre les dues Pitiusas. S’alternaven en el servei. Els hereus de Manuel Verdera Ferrer aportaren el motoveler i entraren en l’accionariat de Marítima de Formentera. Eveli Verdera Tuells mostrava la seua satisfacció per poder entrar en aquesta companyia, tot evocant que la seua família tenia una forta arrel a Formentera.

Els continus canvis que ha patit el vaixell de més de segle i mig d’existència, ens permeten afirmar que no ha de quedar ni una costella del vaixell primitiu, però demostra que amb un bon manteniment, un buc de fusta pot ser quasi bé etern.

Amb l’arribada del segle XXI, el ‘Rafael Verdera’ es troba aparellat de goleta de dos pals, propietat dels germans Arizmendi i amb la matrícula 2ª IB-1-4. Les seues característiques són: eslora 22,77 metres; eslora amb botaló 30,00 metres; mànega5,59 metres; puntal 2,46; Calat 2,75 metres; registre brut 55 tones; desplaçament 60,42 tones. És mogut, quan no va a vela, per dos motors Volvo dièsel de 145 HP cada un. Amb base a Palma, es dedica a usos turístics.

Suscríbete para seguir leyendo