Jutjat un esclau per sodomia a Eivissa

A l’Ajuntament d’Eivissa, que encara era Universitat per a gairebé tothom, Pere Bardaxí era el regidor primer o regidor degà tot i que a causa del model d’administració pública borbònica imposat a través dels Decrets de Nova Planta qui presidia les sessions era el governador o, en absència, la seua mà dreta, en aquest cas Joan Antoni Artigues, jutge delegat que també exercia la jurisdicció de justícia i policia. A les actes encara es feia constar que els regidors es reunien a la sala de la Universitat. Costava deixar enrere una institució que havia set la pròpia durant segles.

Francesc Medina Puig: de republicà a alcalde de la dictadura

Joan Josep Torranta era el regidor segon també de mà major i Sacro Dupuy era el governador. El mes de març, el cirurgià Josep Venrell -que exercia almanco des de 1708- i l’apotecari Vicent Marí, eren nomenats i prestaven jurament de regidor tercer i clavari, respectivament, per la mort dels seus anteriors titulars, Joan Magraner, també cirurgià, i Miquel Ribas. Mentrestant, Pere Navarro Sánchez era l’administrador de ses Salines.

Preus alts, peix barat

L’Ajuntament, i abans la Universitat, gestionava molts aspectes de la vida diària dels vesins. En la primera sessió d’aquell any, Joan A. Artigues va informar de la queixa dels pescadors perquè tot el menjar s’havia encarit, però, en canvi, no els deixaven apujar el preu del peix. Davant aquesta situació es va proposar convocar un grup de pescadors per demanar-los assessorament: «(...) se llamassen los hombres mas experimentados de la marina para informarse de ellos á que p(r)ecio podien poner el pescado, para quitar todo Genero de queja». Immediatament, es va acordar cridar els següents deu patrons:

• Antoni Martí
• Antoni Tur Rei
• Marc Riquer de Marc
• Tomàs Ros
• Andreu Buyra?
• Francesc Tur
• Pere Xareco
• Bernat Ramon
• Gabriel Sorà i
• Bartomeu Tur Boto

• Després d’escoltar-los es va aprovar la següent taula de preus. Cal esmentar que tot i que, a causa de la nova dinastia borbònica que controlava els regnes i havia uniformitzat l’administració i imposat el castellà a tots els documents oficials, cosa que sovint s’incomplia, la llista de peixos està escrita en català, segurament perquè no sabien com traduir els noms d’uns peixos que a Eivissa s’havien dit de la mateixa manera des de feia segles. Els peixos més cars eren el llobarro i el déntol, per damunt l’anfós, el gall o la roja:Nom Preus: dies dejuni / resta diesLlobarro i déntol.................... 42 / 36 sousAnfós..................................... 38 / 34Palomida,orades, molls reig (corb reig) i roges.......... 36 / 30Tonyina i verderols............... 34 / 30Sargs i mabres....................... 32 / 28Pagell, pagres, espet, guridos (?) i rascasses........... 30 / 26 Sírvia...................................... 28 / 24Congre, morena, calamars, sèpies, aranyes, bonítols i galls........ 24 / 20Tot lo peix roquer.............. 22 / 18Corbes (corball?), llis(s)es i serclet................................... 20 / 18Oblades.................................. 18 / 16Orenols, cànteres, sorell i gats........................................ 14 / 12Guies....................................... 16 / 12Alatxa i verats..................,...... 12 / 10 Mussoles................................. 10 / 10Gerret, gelles, bogues, salpes i melves ....................... 10 / 8Ratjades.................................... 8 / 6Clavell....................................... 6 / 6Lo quarter de escat gros......... 20 / 16Lo quarter de escat petit........ 10 / 8Caçó gros Los Casons gros(s)os............... 6 / 6Caçó petitLos Casons petits.................... 3 / 3Els preus d’alguns peixos eren per unitat, com era el cas dels raors:Los rahors á sou cada un......... 1 / 1Altres, com és el cas de l’anguila, la llagosta i la cigala tenien una valoració específica: «(...) conforme se ajustaran las mescles, i gats esventrats salvo los fetges del gat i les ratjades sens(e) coua ni morro en pena de deu lliures».El predicador de la QuaresmaSolucionada de moment la qüestió dels nous preus dels productes de la mar, s’anaren tractant altres assumptes, com fou el cas de les celebracions religioses, tan presents en la vida dels illencs.El 10 de febrer es va triar el predicador de la pròxima Quaresma a l’església parroquial Santa Maria la Major, Catedral des de 1782. Aquell any va ser nomenat en un primer moment el pare fra Marià Joan. Per això, es va donar ordre al síndic de la Universitat -tot i ser ja ajuntament, es continuava esmentant com a Universitat- perquè ho fes saber al predicador de Sant Domingo per al seu beneplàcit, que es va fer efectiu quatre dies després. Però després de canvis i gestions, finalment seria Magí Llobet qui faria el sermó.{"zeta-news-image":{"imageSrc":"\/clip\/e4cae63f-b7dd-4b95-8a80-edf3f1574d3b_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg","id":99251010,"author":"Gravat de l'Arxiduc Llu\u00eds Salvador d'\u00c0ustria","footer":"<p>El castell-Almudaina on es trobaven les reials presons.<\/p>","composedClippingId":"e4cae63f-b7dd-4b95-8a80-edf3f1574d3b_16-9-aspect-ratio_default_0","desktopClipping":{"url":"\/clip\/e4cae63f-b7dd-4b95-8a80-edf3f1574d3b_woman-libre-1200_default_0.jpg","width":1200,"height":527,"fileSize":6051499,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman_libre_1200","childClippings":[{"url":"\/clip\/e4cae63f-b7dd-4b95-8a80-edf3f1574d3b_woman-libre-1200_640w_0.jpg","width":640,"height":281,"fileSize":6051499,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman-libre-1200"},{"url":"\/clip\/e4cae63f-b7dd-4b95-8a80-edf3f1574d3b_woman-libre-1200_320w_0.jpg","width":320,"height":141,"fileSize":6051499,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman-libre-1200"}],"cropped":false},"mobileClipping":{"url":"\/clip\/e4cae63f-b7dd-4b95-8a80-edf3f1574d3b_media-libre-aspect-ratio_default_0.jpg","width":660,"height":290,"fileSize":6051499,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media_libre_clipping","childClippings":[{"url":"\/clip\/e4cae63f-b7dd-4b95-8a80-edf3f1574d3b_media-libre-aspect-ratio_640w_0.jpg","width":640,"height":281,"fileSize":6051499,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media-libre-aspect-ratio"},{"url":"\/clip\/e4cae63f-b7dd-4b95-8a80-edf3f1574d3b_media-libre-aspect-ratio_320w_0.jpg","width":320,"height":141,"fileSize":6051499,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media-libre-aspect-ratio"}],"cropped":false}}}Reclamació per ses Salines expropiadesEn acabar la Guerra de Successió (1700-1714), el primer rei Borbó, Felip V, entre altres mesures espoliadores, expropià per dret de conquesta ses Salines d’Eivissa i Formentera. Aquestes havien set des de temps immemorial suport essencial per a la supervivència dels eivissencs. Des d’aquell moment varen ser diversos els memorials i els síndics enviats a la Cort per reclamar una indemnització per la pèrdua d’una riquesa gestionada per la Universitat durant segles. Precisament aquell any de 1735, coincidint amb el 500è aniversari de la conquesta es va rebre la resposta reial a la petició que havia reiterat la Universitat tres anys abans, el 1732. Va ser a través d’una reial cèdula signada a El Pardo el 13 de març, que es va copiar al llibre d’Actes i al de Privilegis. Reproduïm només el principi perquè posa en evidència la ‘sensibilitat’ reial davant la situació precària que vivien els eivissencs que habitaven l’illa i els que havien començat a repoblar la de Formentera: «... la Isla de Ibiza pretendiendo fuesse servido consederla en dinero la anual Retribucion que tuviesse (...) en recompensa de las Salinas de aquella Isla, de que se halla desposehida por (h)averse incorporado á mi Real Corona, entendiendose, desde el dia, que le faltó su Posesion (...) aunque no condesendi á su Instancia, por ser Contra los Derechos de mi Soberania fue mi animo attenderla en otra forma: Haviendo acudido nuebam(en)te la Isla á Representarme la Immemorial posesion de sus Salinas, los Indesibles // Trabajos que padesse, imposibilidad de mantenerse sus moradores en aquella Isla, por sus ningunos Frutos, y Comercio, (h)aver faltado el Corso por careser de Caudales para los Armadores, Y que si mi Real Venignidad no se Compadesia de la misèria de sus (h)abitadores se verian presisados á desemparar la Isla permaneciendo Solo la Fortaleza, que presidian mis Reales Armas...».{"zeta-moreinfo":{"title":"100 anys del Casino d'Eivissa","id":"86891471","type":"article"}}A la Reial Cèdula es fa menció més endavant d’una petició anterior que havia tengut la mateixa resposta. Així, finalment la reial decisió va ser que no reconeixia cap dret del poble d’Eivissa sobre ses Salines, però que se’ns concedia una reial almoina: «(...) en vista de la Instancia (h)echa por la Isla de Ibiza, en que pidió recompensa, por las Salinas, que goso, y á que no estoy obligado, mediante el Derecho de Conquista, que recayó en mi Real Soberania, he resuelto, que por via de limosna y dotacion anual se la den 2 mil y seiszientos pesos desde primero de Henero de este presente año en adelante, en espesie de Sal de las propias Salinas».Dos segles després, l’any 1932, el president de la II República, Niceto Alcalà Zamora, visità l’illa i se li va presentar un nou memorial on es recordava i encara es reclamava el compliment d’aquest compromís reial.La història: Un esclau i un soldatAquell agost es complien 500 anys de la conquesta catalana de les Pitiüses. Mallorca havia estat incorporada a la cristiandat sis anys abans, quan les tropes de Jaume I conquerien Madina Mayurca el 31 de desembre de 1299. Així, el 5 d’agost de 1735 ,el procurador fiscal de la Cúria de la Reial Governació, Jaume Riera, va demanar obrir causa criminal contra Casim o Chasim, esclau ‘moro’ del capità Sebastià Anfoso per haver intimat amb un soldat als peus del Rastrillo en el racó on aleshores estaven les latrines públiques. Aquesta circumstància va ser qualificada de «osadia y atrevimiento sin temor de Dios Nuestro Señor cometio el pecado y delito gravisimo contra naturalesa de sodomia». La causa era només contra ell, deixant fora l’altra part, el soldat del Regiment d’Irlanda dit Jacobo Puis.{"zeta-news-image":{"imageSrc":"\/clip\/43e4e17a-fedc-458c-bbf4-ccc4f33914fb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg","id":99250978,"author":"AEHIF","footer":"<p>Portada de la causa criminal per sodomia contra un esclau 'moro'. C\u00faria 1735.<\/p>","composedClippingId":"43e4e17a-fedc-458c-bbf4-ccc4f33914fb_16-9-aspect-ratio_default_0","desktopClipping":{"url":"\/clip\/43e4e17a-fedc-458c-bbf4-ccc4f33914fb_woman-libre-1200_default_0.jpg","width":1200,"height":1670,"fileSize":2248018,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman_libre_1200","childClippings":[{"url":"\/clip\/43e4e17a-fedc-458c-bbf4-ccc4f33914fb_woman-libre-1200_640h_0.jpg","width":460,"height":640,"fileSize":2248018,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman-libre-1200"},{"url":"\/clip\/43e4e17a-fedc-458c-bbf4-ccc4f33914fb_woman-libre-1200_320h_0.jpg","width":230,"height":320,"fileSize":2248018,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman-libre-1200"}],"cropped":false},"mobileClipping":{"url":"\/clip\/43e4e17a-fedc-458c-bbf4-ccc4f33914fb_media-libre-aspect-ratio_default_0.jpg","width":660,"height":918,"fileSize":2248018,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media_libre_clipping","childClippings":[{"url":"\/clip\/43e4e17a-fedc-458c-bbf4-ccc4f33914fb_media-libre-aspect-ratio_640h_0.jpg","width":460,"height":640,"fileSize":2248018,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media-libre-aspect-ratio"},{"url":"\/clip\/43e4e17a-fedc-458c-bbf4-ccc4f33914fb_media-libre-aspect-ratio_320h_0.jpg","width":230,"height":320,"fileSize":2248018,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media-libre-aspect-ratio"}],"cropped":false}}}Els testimonisPoc després començaren les diligències i la declaració dels testimonis. La ronda d’interrogatoris va començar amb Antoni Fontana, soldat del segon batalló d’Infanteria d’Irlanda, destinat a la plaça d’Eivissa en la companyia de Carles Macarti. Tenia 21 anys ‘poc més o menys’. Havia set citat pel macer de la Reial Cúria, Antoni Cabanillas. Va jurar dir la veritat davant el doctor en dret i assessor Joan Francesc Planells: «Dijo que pasando el testigo dia 13 (escrit el dia en una tinta diferent, que no concorda amb la data de petició que inicià la causa) del mes de Agosto proximamente vencido (...) teniendo ganes de haser aguas debajo de dicho Puente que a su Cercania (h)ay un lugar comun, y al querer entrar en este con su compañero nombrado Juan Landa que tambien iva al mismo fin, vio el testigo dentro de dicho lugar estava un soldado del mismo Rexim(ien)to del testigo lla//mado Jacobo Puis ...». A partir d’aquí comença la descripció de com va trobar el soldat i l’esclau. De l’esclau va dir que «es tuerto y que llevava unos grilletes en las piernas ...».{"zeta-moreinfo":{"title":"Sant Miquel: De la primitiva esgl\u00e9sia al primer autocami\u00f3","id":"82506563","type":"article"}}Una vegada descoberts, sempre segons el testimoni « dicho soldado se asento en el abugero del lugar comun y despues salio dicho Moro dando la buena tarde».Immediatament, el soldat que els va veure va donar part al sergent de guàrdia del pont i de la porta principal. El testimoni segon a ser citat pel mateix macer fou Joan Lansa, soldat del segon batalló del Regiment d’Infanteria d’Irlanda que es trobava de guarnició a la plaça d’Eivissa. Tenia 23 anys ‘poc més o menys’ i va declarar que «llevando el testigo la ropa a limpiar a casa la Lavandera encontró antes de llegar al Principal á Antonio Fontana su compañero quien le dijo que si le queria hazer lavar una camisa que le daria los dineros, y haviendole respondido el testigo que si, bajando los dos juntos quando estubieron a d(ic)ho principal d(ic)ho fontana le dijo que se queria entrar a hazer Aguas al lugar Comun y le respondio el testigo pues Vamos que Yo tambien las quiero hazer y al tiempo de entrar a dicho lugar // Comun Vio el testigo con su compañero que havia un soldado de su mismo Regimiento llamado Jacobo Puis». El relat del que varen veure és exactament el mateix i amb les mateixes paraules que l’anterior testimoni.{"zeta-news-image":{"imageSrc":"\/clip\/d5e44b00-a910-47eb-adfe-72317aea527e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg","id":99250948,"author":"AEHIF","footer":"<p>Llistat de preus dels peixos que es venien a Eivissa.<\/p>","composedClippingId":"d5e44b00-a910-47eb-adfe-72317aea527e_16-9-aspect-ratio_default_0","desktopClipping":{"url":"\/clip\/d5e44b00-a910-47eb-adfe-72317aea527e_woman-libre-1200_default_0.jpg","width":1200,"height":1726,"fileSize":2472869,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman_libre_1200","childClippings":[{"url":"\/clip\/d5e44b00-a910-47eb-adfe-72317aea527e_woman-libre-1200_640h_0.jpg","width":445,"height":640,"fileSize":2472869,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman-libre-1200"},{"url":"\/clip\/d5e44b00-a910-47eb-adfe-72317aea527e_woman-libre-1200_320h_0.jpg","width":222,"height":320,"fileSize":2472869,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman-libre-1200"}],"cropped":false},"mobileClipping":{"url":"\/clip\/d5e44b00-a910-47eb-adfe-72317aea527e_media-libre-aspect-ratio_default_0.jpg","width":660,"height":949,"fileSize":2472869,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media_libre_clipping","childClippings":[{"url":"\/clip\/d5e44b00-a910-47eb-adfe-72317aea527e_media-libre-aspect-ratio_640h_0.jpg","width":445,"height":640,"fileSize":2472869,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media-libre-aspect-ratio"},{"url":"\/clip\/d5e44b00-a910-47eb-adfe-72317aea527e_media-libre-aspect-ratio_320h_0.jpg","width":223,"height":320,"fileSize":2472869,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media-libre-aspect-ratio"}],"cropped":false}}}La declaració de l’esclauDesprés de la denúncia dels fets es va portar l’esclau Chasim a les reials presons. El 8 de setembre, el fiscal Jaume Riera va demanar que se’l tragués per prendre-li declaració, tràmit que va executar l’assessor interí, el doctor en ambdós drets Raimundo Morro. L’esclau va jurar ‘a Dios y a su profeta’ dir la veritat. Tenia 31 anys i era natural d’Algèria. La seua explicació dels fets és la següent: «(...) haviendo hido a por agua al posso de la Puerta principal se entró al lugar comun (...) para haser aguas mayores y en esto un soldado le convido a bever vino y le dió un Caloboso de vino, bevieron los dos esto es el soldado fuera de la Casilla del lugar comun, y el confessante dentro, adonde estava haciendo aguas mayores, y quando despues dicho soldado (le dijo) q(ue) le pagase el Vino, le respondió el confessante no tenia dinero».Quan se li va preguntar si era veritat que el 13 d’agost havia entrat a les latrines públiques i «allí cometió con dicho soldado el delito de sodomia, y si conocia al mencionado soldado», ho va negar i va dir que només havien begut vi, dins l’esmentada casulla ell mentre el soldat es quedava fora. Quan se li va demanar com negava els fets quan hi havia dos testimonis que l’havien vist amb del soldat, l’esclau ho va negar tot i va assegurar que quan varen entrar els dos soldats a les latrines «se escondió lo calaboso del vino a toda prissa en su faltriquera por themor que no le dixessen á su amo y no le diese de palos».Se li va demanar també de qui era el ‘calabosito’ de vi i qui li havia donat per beure. Va respondre que era del soldat i que li va posar a la butxaca dels calçons i li va dir que l’amagàs perquè no els hi demanassin vi els soldats que entraven. {"zeta-news-image":{"imageSrc":"\/clip\/8d3cb866-1828-42de-9e3b-571bc1e0ac3e_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg","id":99250903,"author":"AEHIF","footer":"<p>Escrit del vicari general a l'Ajuntament d'Eivissa informant de qui ser\u00e0 l'autor del serm\u00f3 de Quaresma aquell any.<\/p>","composedClippingId":"8d3cb866-1828-42de-9e3b-571bc1e0ac3e_16-9-aspect-ratio_default_0","desktopClipping":{"url":"\/clip\/8d3cb866-1828-42de-9e3b-571bc1e0ac3e_woman-libre-1200_default_0.jpg","width":1200,"height":1665,"fileSize":2328681,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman_libre_1200","childClippings":[{"url":"\/clip\/8d3cb866-1828-42de-9e3b-571bc1e0ac3e_woman-libre-1200_640h_0.jpg","width":461,"height":640,"fileSize":2328681,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman-libre-1200"},{"url":"\/clip\/8d3cb866-1828-42de-9e3b-571bc1e0ac3e_woman-libre-1200_320h_0.jpg","width":231,"height":320,"fileSize":2328681,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman-libre-1200"}],"cropped":false},"mobileClipping":{"url":"\/clip\/8d3cb866-1828-42de-9e3b-571bc1e0ac3e_media-libre-aspect-ratio_default_0.jpg","width":660,"height":916,"fileSize":2328681,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media_libre_clipping","childClippings":[{"url":"\/clip\/8d3cb866-1828-42de-9e3b-571bc1e0ac3e_media-libre-aspect-ratio_640h_0.jpg","width":461,"height":640,"fileSize":2328681,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media-libre-aspect-ratio"},{"url":"\/clip\/8d3cb866-1828-42de-9e3b-571bc1e0ac3e_media-libre-aspect-ratio_320h_0.jpg","width":231,"height":320,"fileSize":2328681,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media-libre-aspect-ratio"}],"cropped":false}}}Se li va preguntar també si sabia «que es grave delito, y mas en tierra de christianos maiormente entre christiano y moro juntarse para cometer el grave delito de la sodomia y que incurren en gravisimas penas los que lo cometen». L’esclau va respondre que no sabia que aquí era delicte, però que a Algèria sí i que si es trobava un cristià i un ‘moro’ practicant-ho els castigaven «con palo».La defensaEl capità Anfoso va presentar escrit de defensa del seu esclau Cassim i va assegurar que els càrrecs ni estaven justificats ni s’havien provat. Aleshores i durant molt de temps, massa per desgràcia, la llibertat sexual no es contemplava com una opció vàlida i una relació íntima entre un cristià i un esclau era considerada un delicte molt greu. Així, el capità i amo de Cassim aclaria en el seu escrit que «no entrara a deffender un crimen tan feo y abominable como es el de sodomia, por el que no se pueden considerar condignos los castigos humanos, (...) aquella nefandissima Ciudad de Zedoma [Sodoma]». El propietari de Cassim qüestionava, amb raó, que si els fets s’havien produït tal com havien contat els dos testimonis, com era que l’altra part, el soldat cristià, no estava també pres per poder fer-li els exàmens que calguessin: «(...) porq(ue) el soldado Jacobo Puir (o Puis), que se pretende (...) sodomitato, o bien fue complice, ó conciente, en la execucion de d(ic)ho acto carnal, o violentado». A partir d’aquí el capità Anfoso emprà en el seu al·legat tot un rosari de terminologia del moment sobre els efectes físics de l’acte denunciat que calia comprovar. Molt probablement l’home només defensava el valor econòmic de la seua propietat, un ésser humà. {"zeta-news-image":{"imageSrc":"\/clip\/db770125-0829-4b8d-93ca-4d5b3bc33a5d_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg","id":99250884,"author":"AEHIF","footer":"<p>C\u00f2pia de la Reial C\u00e8dula sobre ses Salines signada per Felip V.<\/p>","composedClippingId":"db770125-0829-4b8d-93ca-4d5b3bc33a5d_16-9-aspect-ratio_default_0","desktopClipping":{"url":"\/clip\/db770125-0829-4b8d-93ca-4d5b3bc33a5d_woman-libre-1200_default_0.jpg","width":1200,"height":1670,"fileSize":2608867,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman_libre_1200","childClippings":[{"url":"\/clip\/db770125-0829-4b8d-93ca-4d5b3bc33a5d_woman-libre-1200_640h_0.jpg","width":460,"height":640,"fileSize":2608867,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman-libre-1200"},{"url":"\/clip\/db770125-0829-4b8d-93ca-4d5b3bc33a5d_woman-libre-1200_320h_0.jpg","width":230,"height":320,"fileSize":2608867,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman-libre-1200"}],"cropped":false},"mobileClipping":{"url":"\/clip\/db770125-0829-4b8d-93ca-4d5b3bc33a5d_media-libre-aspect-ratio_default_0.jpg","width":660,"height":918,"fileSize":2608867,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media_libre_clipping","childClippings":[{"url":"\/clip\/db770125-0829-4b8d-93ca-4d5b3bc33a5d_media-libre-aspect-ratio_640h_0.jpg","width":460,"height":640,"fileSize":2608867,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media-libre-aspect-ratio"},{"url":"\/clip\/db770125-0829-4b8d-93ca-4d5b3bc33a5d_media-libre-aspect-ratio_320h_0.jpg","width":230,"height":320,"fileSize":2608867,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media-libre-aspect-ratio"}],"cropped":false}}}Concloïa demanant la nul·litat del procés argumentant que no es podia provar la versió dels testimonis perquè eren testimonis i acusadors alhora i «es bien prevenido en las leyes q(ue) semejantes testigos acusadores no hazen prueva alguna (...). Apuntava a que més aviat ho havien fet per animadversió cap el soldat acusat: ‘pudiendose comprehender mas bien que los citados testigos f(iscale)s tendrian algun encono contra Jacobo Puiz, pues no es fàcil de presumir que un soldado Christiano, se mesclasse tan brutal y feam(en)te con un moro esclavo». A més, assegurava que l’acusació no havia contrastat els fets denunciats «por medio de otras persones de buen nombre, credito, y fama: porq(ue) no siendo los citados dos testigos hombres conocidos, no se devien (h)aver continuado sus respectives declaracions». Els esmentats testimonis ni eren persones conegudes ni residien a Eivissa i per tant no eren creïbles i segons deia ni tan sols formaven part del regiment d’Irlanda. Tal com establia la llei, un testimoni havia de ser conegut, conèixer l’acusat i residir al lloc dels fets i aquest no era el cas. Per donar suport a l’argument, la defensa va recórrer a la jurisprudència i va mencionar la causa criminal contra Antoni Roqueta, de data 13 de maig de 1677. Sent rector de la reial Audiència de Barcelona el doctor Tristany, es va admetre el recurs i es va donar per nul·la la causa per no ser coneguts els testimonis i es va ordenar una nova investigació. Per tot això el capità propietari de l’esclau Casim demanava la nul·litat del procés, que aquest es reiniciàs amb nous testimonis coneguts i es decretàs la llibertat del seu esclau.{"zeta-news-image":{"imageSrc":"\/clip\/4a4cfcea-b175-427a-9c2f-bfc02684dee9_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg","id":99250850,"author":"AEHIF","footer":"<p>Il\u00b7lustraci\u00f3 que representa un \u00e0rab que acompanya la lletra capital d'una p\u00e0gina del Llibre de la Cadena.<\/p>","composedClippingId":"4a4cfcea-b175-427a-9c2f-bfc02684dee9_16-9-aspect-ratio_default_0","desktopClipping":{"url":"\/clip\/4a4cfcea-b175-427a-9c2f-bfc02684dee9_woman-libre-1200_default_0.jpg","width":1200,"height":685,"fileSize":1714530,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman_libre_1200","childClippings":[{"url":"\/clip\/4a4cfcea-b175-427a-9c2f-bfc02684dee9_woman-libre-1200_640w_0.jpg","width":640,"height":365,"fileSize":1714530,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman-libre-1200"},{"url":"\/clip\/4a4cfcea-b175-427a-9c2f-bfc02684dee9_woman-libre-1200_320w_0.jpg","width":320,"height":183,"fileSize":1714530,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"woman-libre-1200"}],"cropped":false},"mobileClipping":{"url":"\/clip\/4a4cfcea-b175-427a-9c2f-bfc02684dee9_media-libre-aspect-ratio_default_0.jpg","width":660,"height":377,"fileSize":1714530,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media_libre_clipping","childClippings":[{"url":"\/clip\/4a4cfcea-b175-427a-9c2f-bfc02684dee9_media-libre-aspect-ratio_640w_0.jpg","width":640,"height":366,"fileSize":1714530,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media-libre-aspect-ratio"},{"url":"\/clip\/4a4cfcea-b175-427a-9c2f-bfc02684dee9_media-libre-aspect-ratio_320w_0.jpg","width":320,"height":183,"fileSize":1714530,"mimeType":"image\/jpeg","quality":"media-libre-aspect-ratio"}],"cropped":false}}}La condemnaFinalment, Sacro Dupuy, coronel d’Infanteria, governador polític i militar d’Eivissa i comandant de la fortalesa així com jutge conservador de la renda del tabac, va resoldre que tot i que «no queda plenamente justificado como de derecho se requeria al delito de sodomita de que ha sido acusado Casim Moro esclavo del Capitan Sebastian Anfoso, Por quanto si bien es verdad que con dos testigos soldados del reximiento de Infanteria de Irlanda le acusan de haverle visto cometer // dicho delito sin embargo por quanto dichos testigos no son conosidos al reo -ni al jutge- (...) no consta de los Autos si dichos testigos son catholicos per no constar de que nacion». Això no obstant condemnava l’esclau a ser enviat de per vida al rem a les reials galeres, sense sou. Condemnava també al seu propietari a pagar les costes de la causa. No consta cap càstig per a l’altra part, el soldat cristià. El capità va acceptar la sentència, però atès l’estat de salut de Casim i el patiment que havia passat a la presó «hallandose como se halla (h)inchado (...) necessita de remedios para curarse, y por este medio poner en execusion mas presto la d(ic)ha sent(enci)a» demanà se’l posàs en llibertat per poder curar-lo a ca seua «y estando Bueno remitirlo a las Galeras para poderlo vender con mas facilidad». El governador va acceptar la petició, però amb la condició que Anfoso havia d’entregar 1 000 lliures de rals de billó en concepte de fiança. Faltava molt de temps perquè l’esclavitud fos abolida i l’homosexualitat deixàs d’estar perseguida, almanco damunt el paper i a determinats països.

• Llobarro i déntol.................... 42 / 36 sous
• Anfós..................................... 38 / 34
• Palomida,orades, molls reig (corb reig) i roges.......... 36 / 30
• Tonyina i verderols............... 34 / 30
• Sargs i mabres....................... 32 / 28
• Pagell, pagres, espet, guridos (?) i rascasses........... 30 / 26
• Sírvia...................................... 28 / 24
• Congre, morena, calamars, sèpies, aranyes, bonítols i galls........ 24 / 20
• Tot lo peix roquer.............. 22 / 18
• Corbes (corball?), llis(s)es i serclet................................... 20 / 18
• Oblades.................................. 18 / 16
• Orenols, cànteres, sorell i gats........................................ 14 / 12
• Guies....................................... 16 / 12
• Alatxa i verats..................,...... 12 / 10
• Mussoles................................. 10 / 10
• Gerret, gelles, bogues, salpes i melves ....................... 10 / 8
• Ratjades.................................... 8 / 6
• Clavell....................................... 6 / 6
• Lo quarter de escat gros......... 20 / 16
• Lo quarter de escat petit........ 10 / 8

• Los Casons gros(s)os............... 6 / 6

• Los Casons petits.................... 3 / 3

• Los rahors á sou cada un......... 1 / 1

El predicador de la Quaresma

Reclamació per ses Salines expropiades

100 anys del Casino d'Eivissa

La història: Un esclau i un soldat

Els testimonis

Sant Miquel: De la primitiva església al primer autocamió

La declaració de l’esclau

La defensa

La condemna

Suscríbete para seguir leyendo