Maria Magdalena Gelabert, filòloga i poeta: «Les dones de les rondalles són valentes»

Ve de molt enrere, des de la infantesa. Record molt bé com la meua mare ens contava les rondalles a casa després de dinar, era un moment molt especial i entràvem dins un món diferent, en el qual tot era possible, que ens divertia i que ens feia pensar. Una mica més envant, el meu germà i jo devoràvem els llibres amb les rondalles. Posteriorment, quan estudiava la llicenciatura de Llengua i Literatura Catalanes també vaig realitzar algun treball sobre l'obra d'Alcover. Al llarg del temps he pogut comprovar que aquesta figura té alguna cosa especial, com un imant, que fa que quan comences a investigar algun aspecte de la seua vida i obra, hi quedis enganxat perquè són tants els vessants i matisos per descobrir en una figura mítica i tan gegantina com ell, que la investigació pot no acabar mai.

Com vas decidir incorporar la perspectiva de gènere als estudis de les rondalles?

Fa quinze anys vaig iniciar una línia d'investigació sobre la figura d'Antoni M. Alcover i les rondalles que va culminar amb la meua tesi doctoral. En un primer moment m'interessava la part més literària de l'obra d'Alcover i, sobretot, les rondalles i, gràcies a les orientacions de la meua directora de tesi, la doctora Caterina Valriu, vaig pensar en el tema de les dones. S'ha de dir, que ja coneixia molt bé l'obra rondallística d'Alcover i la seua vida i obra i això em donava pistes sobre quines hipòtesis havia de plantejar. Ja intuïa que les dones de les rondalles eren decidides i valentes i que no tenien res impossible. A través de la investigació científica ho vaig poder demostrar.

On acaba el paper d'Alcover com a recopilador de rondalles i quan s'acosta al d'autor literari?

Era molt respectuós amb les persones que treballaven amb ell i per a ell i també amb els informants que li feien arribar les rondalles. De fet, ell sempre anotava el nom del contador o la contadora i hi afegia alguna altra dada com l'ofici, el parentesc o el poble de procedència. Ell arreplegava les versions que li anaven contant, però després feia una feina de reconstrucció de les rondalles, en alguns casos, sobretot quan es tractava de llegendes o anècdotes, potser les canviava poc, però en d'altres casos passava de quatre pàgines manuscrites a vint-i-sis i fins i tot a quaranta! d'editades, la qual cosa implica que la seua empremta les converteix en molt diferents de com eren en boca dels contadors. Les amplia amb descripcions, diàlegs i detalls diversos, també canvia inicis i finals, afegeix personatges i escenes o motius. Aquesta feina produeix un producte final d'una gran qualitat literària que fa que l'Aplec de Rondalles d'Alcover sigui un dels més importants d'Europa.

S'hi deixa veure la religiositat d'Alcover?

Sí, en forma de pregàries dels personatges abans de dinar o després de sopar, en alguns elements religiosos. Hem de tenir en compte que ell era sacerdot, que va ser durant divuit anys vicari general de Mallorca i també canonge magistral i capitular. La seua carrera religiosa va ser molt important i, per força, això s'havia de notar en la seua obra, però, no podem dir que es tracti d'una obra religiosa sinó que s'hi tracten tots els temes i motius que comparteixen els millors aplecs dels folkloristes europeus com els germans Grimm, Perrault o Afanasiev. De fet, també s'hi deixen veure altres aspectes de la personalitat d'Alcover com la seua concepció de la vida del camp o la seua escala de valors humans, entre d'altres.

Alcover va influir en l'enfocament social de les rondalles?

Jo crec que Alcover va aprofitar el material rondallístic perquè encaixava molt en la seua manera de veure la vida. A les rondalles d'arreu del món apareixen els mateixos temes i els personatges són molt respectuosos amb els febles, escolten les persones majors, fan el camí de la vida des del bé i per això arriben al final que sempre és feliç. La societat que mostren les rondalles s'acosta molt a la vida del camp del temps de mossèn Alcover i era un model de vida que ell estimava i que encaixava en els esquemes tradicionals i religiosos que ell compartia.

Quin paper hi va desenvolupar? Quin tractament dóna Alcover als personatges femenins?

Tot analitzant les llibretes manuscrites d'Alcover i comparant-les amb les edicions que ell mateix va fer de les rondalles, he pogut comprovar que matisa en positiu els personatges femenins. És molt curiós observar com envolta les dones d'elogis i com fa que els personatges masculins les tenguin com un referent. Una primera lectura, superficial i parcial, de les rondalles pot fer pensar que inclouen alguns elements misògins, però si les analitzam de manera aprofundida podem comprovar que no és així i que les dones que hi apareixen són poderoses, que tant gestionen l'economia familiar com els béns i les herències, i que són elles les que troben solució als problemes greus que, en moltes ocasions, els homes no han sabut resoldre. La mà d'Alcover, gran coneixedor de les rondalles i del seu funcionament, si fa res és afavorir aquests papers.

Quins són alguns dels models de dones que apareixen en les rondalles i com es projecten en el model social en què s'inscriuen?

Les rondalles són un mirall de la nostra vida, d'aquesta manera podem dir que hi ha dones de tota classe i condició, però podem destacar la figura de les madones que tenen un gran pes en la gestió de les possessions; les princeses que majoritàriament decideixen amb qui es volen casar i com ha de ser aquesta persona; les jaies, que són les sàvies conselleres que orienten sobre quin camí s'ha de seguir o ajuden a aconseguir el que les altres persones cerquen; les fades, que tenen el poder per concedir dons a qui considerin oportú... Així, les dones tenen un pes destacat en la societat que mostren les rondalles i per això podem dir que, davall la crosta de patriarcat hi ha unes traces de matriarcat actiu i poderós que s'han de tenir en compte per ajudar a la consideració positiva del poder de les dones d'ahir i d'avui.

Has trobat elements que indiquin prejudicis i tòpics vers les dones?

Hi ha alguns prejudicis i tòpics com el fet que les dones són xerradores, per exemple, però Alcover no s'hi recrea i n'apareixen molts menys que a altres manifestacions populars com el cançoner, per exemple.

Quina és la clau de l'eficàcia pedagògica de les rondalles?

Les rondalles no son només per a infants, són un material riquíssim que satisfà els lectors i les lectores de qualsevol edat, ja era així antigament, quan les rondalles es contaven a la vora del foc o a la fresca a l'estiu. Jo recomanaria la lectura de rondalles a tothom. Però, si les enfocam cap als infants, hem de dir que són molts els investigadors com Bruno Bettelheim que destaquen els efectes positius que tenen les rondalles per als infants ja que els ajuden a entendre el funcionament del seu pensament i de l'escala de valors universal que mou l'existència humana i la convivència entre persones. Així, a través de les rondalles, entren dins un món imaginari dins el qual poden entendre les seues pors, els seus dubtes i conflictes interns i els poden articular amb la identificació amb els diferents personatges. Es diu que les rondalles no tenen efectes secundaris ni contraindicacions sinó que sempre són positives i serveixen per aprendre noves situacions i vocabulari, per això, sempre és millor la versió original que, de retruc, ajuda els infants a incorporar noves paraules, precioses i genuïnes.

De les més de 400 rondalles que has analitzat, quina és la que potser t'agrada més?

Jo en tenc algunes de preferides, per exemple 'Sa fia des carboneret' que explica la història d'un rei que passejava i es va trobar amb una joveneta molt llesta que li va dir unes coses que ell no va entendre, com si fossin enigmes, ella és tan llesta que el rei se n'enamora i es casen. 'Es Mèl·loro Rosso' també m'agrada molt, és la història d'un príncep encantat que està dins una gàbia d'or i n'Elienoreta, la protagonista, l'arriba a alliberar després de viure moltes aventures i de superar proves molt difícils, és una rondalla que conté màgia, humor, por, una mica de tot. Les rondalles són precioses i enganxen, quan les començam a escoltar o a llegir no ens podem aturar fins arribar al final, la veritat és que com més les conec més m'agraden.